a
exposición
 
Pere Pich / Estrecho de Bering (16 projectes)
del 15 de febrero al 17 de marzo de 2007


ESTRECHO DE BERING és el títol de la nova exposició que PERE PICH presenta a La Xina A.R.T.
L’exposició consta de setze projectes en els que combina dibuixos i fotografíes amb una instal·lació de gran tamany.
Totes les obres tracten els temes que l’artista ens té acostumats: la migració, la ciutat i el viatge.
En aquesta mostra, presenta la gènesis dels seus projectes, que amb un dibuix de línia clara ens evidència les seves inquietuds.
Una de les obres que podem veure és el projecte d’una motxilla per immigrans que es converteix en escritori per facilitar la complexa feina de demanar “el permis per viure” entre nosaltres.

 

PROJECTES CREUATS: Inseguretat biogràfica, diferència inquietant...experiències de trànsit


“ Ens han expulsat, som proscrits i el país que ens rep no serà una llar sinó l’exili..” Bertolt Brecht


Em moc per un lloc on la gent que se sent segura es mostra indiferent al sofriment i al repte que suposa la transfiguració d’aquells que han arribat després d´experiències de trànsit... es aquí, on l´artista, amb imatges evocadores que ens recorden que els nostres privilegis estan en el mateix mapa que els seus patiments, presenta setze projectes, setze propostes , moltes d’elles inviables, amb la voluntat de transformar, de fer més fàcil la vida en aquesta ciutat múltiple.
Em pregunto què passaría si les fronteres existissin i ningú les pogués creuar; tots en compartiments tancats, suposant l’existència de l’altre i sense poder-la constatar... però l’existència de l’altre seria inqüestionable, si no, per què serien necessàries les fronteres?...i si les fronteres existissin justament per això, per fer-nos adonar de l´existència de l´altre, no hi hauria prou amb els territoris fronterers que delimiten els cossos?
Imagino una mar en calma , tempesta latent en el malestar de la quietud de tot, un munt de cossos entrellaçats en un espai petit, sense poder diferenciar de qui és cada part del cos que es mostra en la superficie lúcida que capten les càmeres...la travessía d´uns homes que segueixen el camí de les seves il.lusions, implicats en projectes comuns ...me n´adono que hi ha alguns amb la mirada gélida; aquests sembla que sí han sobrepassat la frontera, la real ...; els altres, cansats, exhausts albiren l´arribada a port, a la terra promesa on amb la por i la enyorança sempre presents, lluitaran per viure el més sòrdid i quotodià de la vida real i el més intens i més constant del somni.

Joana Curto Forés



[más obra de este artista]