actividadesmultimediaartistascontactoenlacesbarrconxin
Melvilliada
exposició

“MELVILLIADA (CONTES DE NAVEGANTS)” / GTS / LEM’15
Xesco Mercé

 
 

En el marc del LEM FESTIVAL 2015, el nostre company XESCO MERCÉ ha estat convidat a participar en l’acte MELVILLIANA-MELVILLIADA, una lectura col·lectiva en català, castellà, francès i anglès de Moby Dick de Melville. L’acte se celebrarà a la seu de GRÀCIA TERRITORI SONOR, al carrer d’Igualada, 10, 08024 de la vila i barri el proper dimecres, 28 d’octubre, a les 19h. 33 dibuixos sobre paper fet a mà serviran per il·lustrar poéticamente el recitat. Tots hi sou convidats i, si us presenteu dient: “Call me Ishmael” us convidarem a una cervesa. A la vostra salut!


En el marco del LEM FESTIVAL 2015, nuestro compañero XESCO MERCÉ ha sido invitado a participar en el acto MELVILLIANA-MELVILLIADA, una lectura colectiva en catalán, castellano, francés e inglés de Moby Dick de Melville. El acto se celebrará en la sede de GRACIA TERRITORI SONOR, en la calle de Igualada, 10, 08024 de la villa y barrio el próximo miércoles, 28 de octubre, a las 19h. 33 dibujos sobre papel hecho a mano servirán para lustrar poéticamente el recitado. Todos estáis invitados y, si se presenta diciendo: "Call me Ishmael" os invitaremos a una cerveza. ¡A vuestra salud!



“Escriure és com viatjar quan no viatges. O potser és a l’inrevés”. L’enganyosa senzillesa d’aquesta sentència, atribuïda a Rimbaud, però també a Gide, és un perfecte exemple (com ho són els propis autors) de la complicació que comporta desllorigar la literatura i els viatges. La memòria del temps s’ha anat ordint a base de narrar històries de gent que ha marxat o escoltar les dels que han tornat a casa per explicar-ho. Els primers relats que recordem sempre parlen d’alguna itinerància. El contacontes és sempre un personatge nòmada, de fet o d’esperit. Hi ha escriptors que solament han necessitat un puntet sota l’escala per viatjar arreu del món, d’altres n’han tingut prou amb un pis, estranyament minvant, o amb un bloc d’apartaments, o amb els carrers del barri, o amb els d’un poblet polsós, o amb una comarca resseca, o amb un desert reverberant, meravellosament farcit de ciutats invisibles que esperen l’arribada d’un rei (Borges, Cortázar, Perec, Casavella, García Márquez, Cervantes, Bolaño, Calvino, Kipling, no necessàriament en aquest ordre).

D’altres, els que més, han preferit un medi més fluid pel apagar la seva set d’aventura. Navegant riu avall o riu amunt, o canviant de riu. Travessant mars blancs, mars del sud, mars diluvials, mars de solitud i mars plens d’ignots països d’escala variable. Fins i tot un mar que tot ell és com una sola cèl·lula (Twain, Conrad, Deville, London, Stevenson, Barnes, Defoe, Swift, Lem). A més de viatjar per l’espai n’hi ha hagut que ho han fet a través del temps. Cap al passat, cap al futur, cap a fora del propi temps, a través d’un mirall, o cap a tot arreu al mateix temps, amb brúixola lisèrgica. Alguns han fet el seu viatge (o la seva aventura) en un sol dia, altres en vuitanta. Un viatger tenia nom de dia, el d’un altre donà nom a tot un gènere i és, en certa mesura, l’origen de tot plegat (Wells, Proust, Bradbury, Carroll, Dick, Joyce, Verne, Chesterton i, per fi, tancant el cicle, com els clàssics, Homer).

Melville i el llibre que l’ha fixat, per sempre més, a la memòria dels homes, com una rutilant i magnètica moneda clavada al pal de messana, conformen una mena d’extraordinari calidoscopi de tots els grans relats i els grans autors ara citats. Com va deixar escrit Borges, és “un relat que creix fins a usurpar la grandària del cosmos (o del caos)”. Com tots els grans llibres, en conté molts d’altres, superposats, entortolligats o que es reflecteixen entre si, com miralls o com símbols de miralls.

Xesco Mercé i el seu amic artista Ramon Roig van preparar un projecte plàstic partint precisament de tot el que s’ha dit fins ara: “Melvilliada”. Aquest va ser exposat aquesta primavera a La Xina A.R.T., espai cultural autogestionat per artistes (entre els quals s’hi troba en Xesco) que ve funcionant, més o menys malavingut, des de 1997 al barri del raval. “Melvilliada” explícitament volia evitar caure en el parany d’abordar la colossal i infructuosa empresa que suposaria pretendre il·lustrar Moby Dick. O, presumptuosament, intentar desxifrar tots els seus críptics senyals. Ja ho va dir aquell (l’inevitable creador de cites argentí): “el símbol de la balena és menys apte per suggerir que el cosmos és malvat que per suggerir la seva vastitud, la seva inhumanitat, la seva bestial o enigmàtica estupidesa”. Aquella proposta pretenia tenir un caire molt més poètic. Ambdós artistes van preparar dues peces pictòriques de gran format (200x240 cm) i un bon grapat de petits dibuixos, presentats al soterrani de la galeria, imatge perfecta de la bodega d’un vaixell, que contenia, al mateix temps, provisions, santabàrbara, botí i recull documental, etnogràfic i naturalista del viatge.

Un d’aquells estranys atzars que no cal buscar comprendre, la fortuïta i providencial trobada de l’artista amb el músic Víctor Nubla prop del Mercat de Gràcia, gairebé com la jove protagonista de la novel·la amb un monumental arponer caníbal al llit d’una fosca posada de Nova Anglaterra, ha estat la causa original d’aquesta nova mostra. “Melviliada (contes de navegants)”, que Xesco Mercé presenta al territori de Gràcia, conté part d’aquell polièdric equipatge, a més d’un manat de noves peces fetes expressament per a l’ocasió. I bé podran servir d’excusa i de marc per realitzar la lectura coral d’aquest meravellós relat.


"Escribir es como viajar cuando no viajas. O quizás es al revés". La engañosa sencillez de esta sentencia, atribuida a Rimbaud, pero también a Gide, es un perfecto ejemplo (como lo son los propios autores) de la complicación que conlleva desentrelazar la literatura y los viajes. La memoria del tiempo se ha ido urdiendo a base de contar historias de gente que ha marchado o escuchar las de los que han vuelto a casa para contarlo. Los primeros relatos que recordemos siempre hablan de alguna itinerancia. El cuentacuentos es siempre un personaje nómada, de hecho o de espíritu. Hay escritores que solo han necesitado un puntito bajo la escalera del sótano para viajar por todo el mundo, otros han tenido suficiente con un piso, extrañamente menguante, o con un bloque de apartamentos, o con las calles del barrio, o con los de un pueblo polvoriento, o con una comarca reseca, o con un desierto reverberante, maravillosamente relleno de ciudades invisibles que esperan la llegada de un rey (Borges, Cortázar, Perec, Casavella, García Márquez, Cervantes, Bolaño, Calvino, Kipling, no necesariamente en este orden).

Otros, los que más, han preferido un medio más fluido para apagar su sed de aventura. Navegando río abajo o río arriba, o cambiando de río. Atravesando mares blancos, mares del sur, mares diluviales, mares de soledad y mares llenos de ignotos países de escala variable. Incluso un mar que todo él es como una sola célula (Twain, Conrad, Deville, London, Stevenson, Barnes, Defoe, Swift, Lem). Además de viajar por el espacio ha habido quienes lo han hecho a través del tiempo. Hacia el pasado, hacia el futuro, hacia a fuera del propio tiempo, a través de un espejo, o hacia todas partes al mismo tiempo, con brújula lisérgica. Algunos han hecho su viaje (o su aventura) en un solo día, otros en ochenta. Un viajero tenía nombre de día, el de otro dio nombre a todo un género y es, en cierta medida, el origen de todo ello (Wells, Proust, Bradbury, Carroll, Dick, Joyce, Verne, Chesterton y, por fin, cerrando el ciclo, como los clásicos, Homero).
Melville y el libro que lo ha fijado, para siempre, en la memoria de los hombres, como una rutilante y magnética moneda clavada en el palo de mesana, conforman una especie de extraordinario calidoscopio de todos los grandes relatos y los grandes autores ahora citados. Como dejó escrito Borges, es "un relato que crece hasta usurpar el tamaño del cosmos (o del caos)". Como todos los grandes libros, contiene muchos otros, superpuestos, enredados o que se reflejan entre sí, como espejos o como símbolos de espejos.

Xesco Mercé y con su amigo artista Ramon Roig prepararon un proyecto plástico partiendo precisamente de todo lo dicho hasta ahora: "Melvilliada". Éste fue expuesto esta primavera en La Xina A.R.T., espacio cultural autogestionado por artistas (entre los que se encuentra Xesco) que vienen funcionando, más o menos malavenidos, desde 1997 en el barrio del Raval. "Melvilliada", explícitamente quería evitar caer en la trampa de abordar la colosal e infructuosa empresa que supondría pretender ilustrar "Moby Dick". O, presuntuosamente, intentar descifrar todas sus crípticas señales. Ya lo dijo aquel (el inevitable creador de citas argentino): "el símbolo de la ballena es menos apto para sugerir que el cosmos es malvado que para sugerir su vastedad, su inhumanidad, su bestial o enigmática estupidez". Aquella propuesta pretendía tener un carácter mucho más poético. Ambos artistas prepararon dos piezas pictóricas de gran formato (200x240 cm) y un buen número de pequeños dibujos, presentados en el sótano de la galería, imagen perfecta de la bodega de un barco, que contenía, al mismo tiempo, provisiones, santabárbara, botín y recopilación documental, etnográfica y naturalista del viaje.

Uno de esos extraños azares que no hay que buscar comprender, el fortuito y providencial encuentro del artista con el músico Víctor Nubla cerca del Mercado de Gracia, casi como la joven protagonista de la novela con un monumental arponero caníbal en la cama de una oscura posada de Nueva Inglaterra, ha sido la causa original de esta nueva muestra. "Melviliada (cuentos de navegantes)", que Xesco Mercé presenta en el territorio de Gracia, contiene parte de aquel poliédrico equipaje, además de un hatillo de nuevas piezas hechas expresamente para la ocasión. Y bien podrán servir de excusa y de marco para realizar la lectura coral de este maravilloso relato.