actividadesmultimediaartistascontactoenlacesbarconxin
catalð
exposició

Xesco Mercé presenta a La Peixateria Sala de Creació
Ictiopoemes
Ramon Llull, 65, 08830 Sant Boi de Llobregat
del 17 de setembre al 2 de novembre

 
 

Xesco Mercé, seguint la seva sempre erràtica i imprevisible militància en l'heterodòxia, ha preparat especialment per aquest tan singular com engrescador espai de la Ciutat Cooperativa, magníficament gestionat pels artistes Manuel Morales i Domingo Martín Medina, una sèrie de 25 collages intitulada "Ictiopoemes". Deia el gran Joan Brossa que la poesia era la menys perniciosa de les perversions del llenguatge. El poeta gaudeix de les mutacions etimològiques amb finalitats ben diferents de les de, per exemple, un filòsof, un polític o un advocat. Els éssers marins que s'amaguen rere els seus símbols, o darrere els seus noms, són el pretext d'aquest lúcid i lúdic exercici de poesia visual. L'emoció i el desconeixement, que són sempre el punt de partida recomanat per Borges per a aquest tipus d'aventura creativa, son acompanyats per la simplicitat voluntària dels elements formals: plàstics, únicament treballats amb tisores, esprai i retolador. Humil i orgullós hereu de tots els il·lustres i rars catalogadors (Magritte, Duchamp, Miralda, Cotázar, Bach, Monk i uns punts suspensius infinits, a més dels dos ja citats), Xesco Mercé, continua en aquest projecte una de les seves pendulacions creatives més conceptuals: la dels diccionaris. Els ha treballat en sèries diverses ("Veí del cos", "Variacions sobre el color 0", "Le Nouveau Dictionnaire Crusoe", "La Tauromàquina", "Diccionari de miralls", "Diccionari de mentides", etc.), que ara, de moment, conclou "Ictiopoemes". Una proposta que vol ser fresca i entremaliada com els crits de reclam del peixaters: "-Que aquest peixet em tremola a les mans, nena!".

(durant el vernissatge es farà una petita performance titulada "Trompeta amb s@rdina", que pretendrà, infructuosament, és clar, donar explicació a l'obra plàstica que s'exhibeix, amb un bonic acompanyament musical)

Xesco Mercé, siguiendo su siempre errática e imprevisible militancia en la heterodoxia, ha preparado especialmente para este tan singular como estimulante espacio de la Ciudad Cooperativa (magníficamente gestionado por los artistas Manuel Morales y Domingo Martín Medina) una serie de 25 collages titulada "Ictiopoemes ". Decía el gran Joan Brossa que la poesía era la menos perniciosa de las perversiones del lenguaje. El poeta goza de las mutaciones etimológicas con fines muy diferentes de los de, por ejemplo, un filósofo, un político o un abogado. Los seres marinos que se esconden tras sus símbolos, o detrás de sus nombres, son el pretexto de este lúcido y lúdico ejercicio de poesía visual. La emoción y el desconocimiento, que son siempre el punto de partida recomendado por Borges para este tipo de aventura creativa, son acompañados por la simplicidad voluntaria de los elementos formales: plásticos, únicamente trabajados con tijeras, espray y rotulador. Humilde y orgulloso heredero todos los ilustres y raros catalogadores (Magritte, Duchamp, Miralda, Cotázar, Bach, Monk y unos puntos suspensivos infinitos, además de los dos ya citados), Xesco Mercé, continúa en este proyecto una de sus pendulaciones creativas más conceptuales: la de los diccionarios. Los ha trabajado en series diversas ( "Veí del cos", "Variacions sobre el color 0", "Le Nouveau Dictionnaire Crusoe", "La Tauromàquina", "Diccionari de miralls", "Diccionari de mentides", etc.), que ahora, de momento, culmina "Ictiopoemes". Una propuesta que quiere ser fresca y traviesa como los gritos de reclamo del pescadero: "Que este pececillo me tiembla en las manos, chata!".

(Durante el vernissage sehará una pequeña performance titulada "Trompeta con s @rdina", que pretenderá, infructuosamente, claro, dar explicación a la obra plástica que se exhibe, con un bonito acompañamiento musical)




sordina
Peixateria