actividadesmultimediaartistascontactoenlacesbarconxin
catalð
imatge
exposició

BARCELONA EMERGENTS 17/A
Mariko Kumon i Giulia de Manincor

del 20 de juny al 15 de julio del 2017

 
 

En un d'aquells fabulosos llibres que recomanava l'antropòleg Alberto Cardín als estupefactes estudiants de Belles Arts a la dècada dels vuitanta (sorprenents llibres amb capítols intitulats: "La bellesa s'aconsegueix amb el sofriment" o "Els homes són comestible,s") l'autor parlava d'una tribu de la Melanèsia que tenia l'inusitat costum d'anomenar rei al darrer en arribar a la seva comunitat, ja fos qüestió temporal (el nounat) o espacial (el visitant foraster, que ben segur que mai s'hagués imaginat ser tan ben rebut). 

Gairebé trenta anys més tard, en aquest raconet de món globalitzat que és el nostre, potser aquesta tradició de tria de manaire no sona pas tan estranya, tant si parlem del món de l'art (que és el que pertocaria) com del món en general. Si comencem per aquest darrer, si bé la gerontocràcia política segueix ferma com un fòssil, si ens fixem en l'àmbit domèstic, veurem que el poder real l'ostenta el petit de la casa, que més que el tradicional rei ara és un tirà despietat (allò que en diuen la "síndrome d'emperador"). Si tornem al món de l'art, ja fa dies que, amen de les inefables vaques sagrades de sempre, el mercat utilitza la més jove de les sangs creatives com a material d'usar i llençar. Nous talents que seran immediatament substituïts per d'altres inevitablement més joves encara, en una dinàmica delirant i despietada com aquell petit emperador.

Aquesta tendència sembla haver donat una altre tomb de rosca ara fa pocs dies. La famosa Documenta de Kassel ha volgut prescindir voluntàriament dels grans noms i presentar només obra d'il·lustres desconeguts. Tots els artistes, joves o vells, són, definitivament, intercanviables. A La Xina A.R.T., no sabem si pel nostre inherent caràcter visionari o potser per voler romandre en la cresta de l'onada o bé pel plaer de portar sempre la contrària (de totes maneres seguim adscrits al maleïtisme i a l'underground) ja fa una bona colla d'anys que vam apostar per donar veu i visibilització als nous creadors, en diverses propostes: exposicions col·lectives (El Basar del Xino), performances (Houdini Performance Festival), música (La Xina Sona), pedagogia (Xinaxinorri) o literatura i pensament (La Conxinxina). I des de fa uns quants estius desenvolupem un projecte exclusivament dissenyat per als joves artistes: "Barcelona emergents"

Per aquesta nova edició (que constarà de dues mostres) desprès d'una acurada i difícil selecció entre les aspirants, tenim el plaer de presentar-vos l'obra de la japonesa Mariko Kumon i de la italiana Giulia De Manincor (nouvingudes i forànies, com en la tribu melanèsia), que ens presentaran dues propostes íntimes i suggerents, cadascuna en un dels dos pisos de la galeria, que aquí no explicarem pas, doncs esperem que passeu a veure-les, urgentment, a La Xina, abans de que vinguin noves tendències i ens xucli l'oblit a tots plegats.