actividadesmultimediaartistascontactoenlacesbarconxin
catalð
imatge
exposició

KAFIRISTAN
Xesco Mercé

del 6 de maig al 10 de juny 2017

 
 

Algunes paraules ens aboquen a precipicis vertiginosos de significats i de misteris. Potser el primer que ens ve al cap amb la que encapçala aquest text és aquell territori d'infidels, remot i salvatge, que dos buscavides de l'Anglaterra victoriana i colonial, anomenats Daniel Dravot i Peachey Carnehan, es van proposar conquerir. Per situar en un mapa actual aquell regne ignot i inaccessible, que tan deliciosament ens van fer conèixer el conte de Rudyard Kipling o el film homònim de John Huston ("L'home que volia ser rei"), només cal que cerquem a la xarxa o als diaris on aquest proverbial "Rei boig" que ara governa la Metròpoli ha llençat "la mare de totes les bombes" (un altre nom amb ínfules aforístiques). Les imatges d'aquest bombardeig, en solaritzat blanc i negre, tan abstractes com terribles, més que aclarir, no fan sinó afegir un altre vel de misteri sobre aquesta terra fabulosament espectral. La pretensió de voler donar forma, encara que sigui forma de negatiu (o no-forma) o de monumental esvoranc, a aquest país de llegenda no ha fet sinó multiplicar la seva insondabilitat. Aquesta regió del sempre convuls Afganistan, poblada d'antics descendents d'Alexandre el Gran, que va ser rebatejada com a Nurestan (la terra de la Il·luminació, un altre mot abismal) i que és una mena d"El Dorado" francmaçònic, té un topònim que ens defineix, com pocs altres mots (milers de mots junts, fins i tot), un concepte de feréstega transcripció.

Probablement tots els artistes (o tots els homes) cerquen obstinadament el seu propi Kafiristan. Potser n'hi diuen d'una altra manera (destí, entelèquia, missió, utopia, paradís perdut...). Potser el creuen tan llunyà que gairebé esdevé antípoda. O potser el sospiten al racó més profund i íntim de la seva ànima, la qual cosa el fa igualment recòndit. Però el saben. La seva recerca és la que justifica la seva potencial existència. Xesco Mercé ha treballat de forma recurrent aquest concepte de recerca inexplicable amb la pintura de gènere com a matèria primera i punt de partida. Ha emprat quadres vells (paisatges, retrats, natures mortes, abstraccions d'Ikea) com a campament base per a noves exploracions conceptuals i formals en diversos dels seus darrers projectes: "L'Âge d'or", "Els monstres de Frankenstein", "Barroc'n'roll", "Melvilliada" o, molt especialment, "Les grans batalles" (una de les quals forma part d'aquesta mostra). A aquest quadre de gran format (2'10x370) l’acompanyen més d'una quinzena de collages sobre antigues il·lustracions d'atlas científics i geogràfics i un peculiar retrat de la seva particular Roxane, dibuixada sobre la pintura d’una desconeguda dama de la societat de postguerra, feta amb mestria per un pintor valencià-aragonès, deixeble de Benlliure. Tot plegat es presenta, com no podia ser d’altra manera, a La Xina A.R.T., misterioses sigles que volen dir, ni més ni menys que: Associació de Recerca Total.