actividadesmultimediaartistascontactoenlacesbarconxin
catalð
imatge
exposició

Zurcidos
Svantje Busshoff

del 21 de gener a l’11 de febrer de 2017

 
 

"APEDAÇAR I TEIXIR” (Proposta per a una exposició)
La proposta consisteix en crear un diàleg entre dos vessants de la meva obra: d'una banda apedaçar, un treball de sargits, reparacions de teles i objectes de la natura i d'altra banda teixir, una sèrie de dibuixos que investiguen el procediment repetitiu de labors tèxtils. Les dues són obres en procés que vaig iniciar fa uns anys i en que segueixo treballant paral·lelament.

APEDAÇAR
La base del meu treball artístic és una investigació formal i conceptual del no-res. Porto anys explorant el buit i el silenci en les zones frontereres de l'ésser, atès que el no-res com a tal és imperceptible.
Els forats representen per a mi l'entitat més petita i manejable del buit. Discerneixo entre forats que compleixen una funció o creen una estructura i uns altres que són simples resultats del deteriorament o d'un impacte destructiu.
Els primers m'han portat a un extens treball amb rotlles de pianola i amb encaixos. Examino aquests últims aplicant labors tèxtils tradicionals com són sargir, teixir o cosir.
Aquelles tasques de apedaçar tenen una especial fascinació per la seva relació amb el temps. D'una banda són un anacronisme en un món d'un sol ús en el qual allò nou i allò inèdit són valors primordials. Els objectes d'un sol ús no tenen el valor narratiu i passen a ser una cosa merament útil. En canvi, els objectes usats mostren en la seva superfície les petjades de la seva vida i s'apropen així a la qualitat humana de l'observador.
D'altra banda, apedaçar és una activitat lenta, laboriosa i monòtona. El temps és durada i seqüència. La monotonia sembla dilatar el temps; en canvi sentim com el temps passa més ràpid quan està ple d'esdeveniments diversos. No obstant això, l'impuls original per a aquest treball rau en un no-conformisme davant la realitat i una afició per tot el que passa per desapercebut, dues posicions subjacents en tota la meva obra. En aquest context, l'arranjament és el meu rebel·lió personal contra l'irrefrenable deteriorament. Tot i que sé que aquest intent de desafiar el temps sempre fracassarà, ja que no es pot desfer el fet; i sargint només emfatitzo al trencat.

TEIXIR
El treball amb estructures és una conseqüència de la investigació formal del no-res. Amb la finalitat de crear un buit desintegro estampats, brodats, o fins i tot la composició física de teles llevant detall per detall. Amb els dibuixos aquí presentats, dono la volta a aquest procés i crec estructures i superposicions a partir la repetició de figures senzilles. La intenció és d'experimentar el procés anterior des de l'altre extrem. Els dibuixos es basen en instruccions per a tasques tèxtils tradicionals com fer ganxet, tricotar o teixir. El temps torna a tenir un aspecte important pel que fa a durada, però sobretot en relació amb la seqüència.
L'experiència física de crear una textura gràfica, repetint una i altra vegada la mateixa figura, em relleva una observació interessant: Per més que ho intenti, no sóc capaç de plagiar una forma amb absoluta fidelitat; encara que sigui minúscula, sempre hi haurà una tènue diferència entre ells. La manera més eficaç en aquest sentit és concentrar-se en el moviment del meu cos, en comptes de mirar el dibuix que s'està formant. L'entramat així creat reflecteix la imperfecció de l'humà, en la qual l'observador es reconeix com a tal. Les estructures, especialment les superposicions d'estructures, creen un buit. A causa de l'abundància de formes, el detall individual desapareix i la mirada no s'atura en cap punt particular.
I és en aquest punt la plenitud i el buit es donen la mà. "