actividadesmultimediaartistascontactoenlacesbarconxin
catalð
imatge
exposició

EXO2
MIRIAM LANZACO

del 14 al 28 de juliol de 2018

 
 

Miriam Lanzaco és una artista que ja ha col·laborat amb La Xina A.R.T. en un parell de projectes col·lectius, però ara tenim el plaer de oferir-vos una tan suggerent com punyent proposta individual. Ella mateixa ens la presenta, amb les seves pròpies paraules. Així mateix, Miriam Lanzaco fa referència en la seva presentació a la performance que el saxofonista Gorka Benítez realitzarà expressament per a aquesta ocasió. Gorka Benítez és un dels saxofonistes més personals i prestigiosos del panorama musical actual, tant a nivell nacional com internacional. També ha col·laborat amb nosaltres a la nostra revista La Conxinxina:

L'any passat el Gernika de Picasso va complir 80 anys. Picasso, que en aquell moment vivia a França (París), es va assabentar de la tragèdia del bombardeig de Gernika a través de la premsa i va escollir aquest tema per presentar la seva obra al Pavelló espanyol a la Exposició Universal de París l'any 1937.
Malgrat tot, la història es repeteix a diversos indrets del planeta: l'Afganistan, Ucraïna, Iraq, Palestina, Iemen, Burundi, Líbia, Sudan, el conflicte armat a Colòmbia, República centreafricana...
La diferència és que avui "vivim" les notícies a través de la televisió i sobretot a través de les xarxes socials: on les pitjors tragèdies corren pel núvol de manera vertiginosa i s'expandeixen com una bomba atòmica.
L'impacte que em provoquen els contrastos que apareixen a les xarxes socials, aquesta mena de "Fira de les Meravelles", on s'intercalen imatges narcisistes amb imatges de milers de refugiats, vídeos i fotografies de tragèdies humanes, ciutats completament destruïdes, una família que es fa un "selfie" a sota la Torre de Pisa durant les vacances, l'aniversari de la filla d'una amiga bufant les espelmes rodejada de família i amics i confetis, el nen petit mort a una platja de Turquia, una adolescent excessivament maquillada i vestida ben sexy apunt d'anar per primer cop a Pachá, el Mediterrani que cantava Serrat convertit en un cementiri de refugiats i immigrants...
Tot aquest vertigen ha estat el detonant per pintar i sagnar tinta des de la ràbia més visceral que em provoca la impotència i aquest contrast dràstic entre narcisisme virtual i les veritables tragèdies humanes.
Per una altra banda, la música per a mi és un ingredient més a l'hora de pintar. Els meus elements imprescindibles durant el procés creatiu són, primerament, el desig de dir alguna cosa, projectant tota la meva energia sobre el paper, però també la música, sobretot el jazz. Aquest cop, en Gorka Benítez s'ofereix a musicar les meves pintures mentre són projectades. D'aquesta manera fem una simbiosi, un viatge d'anada i tornada, des de dos llenguatges, ambdós al voltant del tema dels refugiats.